Sitges - Correllengua 2020: any Josep Carner
Per Montserrat Esquerda-Bosch
Des de l’any 1996, el Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. El Correllengua va sorgir l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirat en la Korrika del País Basc, amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1996 la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) va agafar el compromís de portar el moviment a la resta dels territoris de parla catalana
El Correllengua es vertebra amb el pas de la Flama, l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, tal com també ho és la lectura del Manifest del Correllengua. A banda, es realitzen tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu. Alhora, pretén implicar tothom en la seva defensa. En definitiva, una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, sense complexos i en positiu.
A més, el Correllengua sempre ha volgut reconèixer i retre homenatge a la vida i l’obra d’escriptors, artistes o activistes que s’han significat per la seva vàlua i també pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes.
Aquest any la CAL ha triat Josep Carner Puig-Oriol (Barcelona, 1884 – Brussel.les, 1970), just ara que en celebrem els cinquanta anys de la seva mort. Carner va ser reconegut des de molt jove com “el príncep dels poetes catalans” per la renovació que va fer de la poesia, de la llengua i de la prosa, i perquè creà un nou estil de periodisme polític.
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, el 1921 ingressà en la carrera diplomàtica. Exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brusselles i París. Durant la guerra civil espanyola es mantingué fidel a la República i no tornà a residir mai més a Catalunya. Quan tenia previst fer-ho li sobrevingué la mort.
Sitges va tenir la sort de comptar amb la presència de l’il-lustre poeta almenys dos cops que tinguem documentats, a la Festa de la Poesia de 1918 i als actes organitzats pels Amics de les Arts l’estiu de 1925. Tanmateix no seria gens improbable que hagués fet altres visites al poble molt abans on hi tenia amics.
Per a ser precisos hem de dir que primer van arribar els seus versos abans que la seva còrpora de “modernista escàpol”, més en la indumentària que en la poesia, diu Manent. A principis de segle es presentava, “reptador i estrident”, tal com el descriu Gaziel: “Alt, ben plantat, Carner no devia tenir encara vint anys, o tot just els devia haver fets, quan sorgí –precisament del cor de la Barcelona vella— amb una cara fresca, arrodonida i llisa, com una síndria d’Els fruits saborosos, encara no nats: vestit de pana lleonina, el gec cordat fins dalt, una xalina blava amb pèsols blancs, que li guarnia el sotabarba, un enorme capell negre, d’ales airoses, a la manera “bohèmia” o “modernista” del temps, uns guants molt clars i unes sabates de color canari. Era un dandi-poeta d’una mena mai vista. L’estol, patriarcal i resclosit, dels poetes floralistes es quedà literalment esparverat de veure aquella estranya figura.”
Llegeix l'article sencer al número 54 de la revista La Xermada.
