Un estudi arqueològic buscarà restes de l’època romana al santuari del Vinyet
La regidoria de Cultura ha iniciat els treballs per aprofundir en el coneixement de la història de Sitges i realitzarà una prospecció amb radar del subsòl del santuari del Vinyet. Els treballs els executarà una empresa especialitzada i sota la coordinació de l’arqueòleg sitgetà Joan Garcia Targa el pròxim dijous 6 de novembre.
Joan Garcia Targa ja va estar al capdavant de l’equip d’arqueòlegs que va efectuar les excavacions durant els anys 2003-2004 entre la carretera i la via del tren a la zona del Vinyet - Passeig de Vilanova. Dels estudis d’aquella parcel·la en va sorgir la tesi que hi podrien haver més edificacions de l’època romana als entorns i per aquest motiu s’investigarà el subsòl del Vinyet.
Els actuals sistemes de radar permeten localitzar indicis de restes (sense haver d’excavar) i fer-se una idea de quin tipus de subsòl existeix en una zona. Aquest serà el treball que es farà el dijous 6 de novembre, a partir de les 10 h del matí.
L’ermita del Vinyet té un gran valor simbòlic per a Sitges des de fa molt de temps pel seu valor religiós i patrimonial. Des del punt de vista arqueològic, també és un espai clau per conèixer la història de Sitges i des de finals del s XIX i al llarg del segle XX s’hi ha fet excavacions a càrrec d’investigadors locals. L’any 1995 ja s’hi utilitzen tècniques modernes i finalment arriba la gran excavació del 2003 – 2004, que es posa de manifest que a banda i banda de la carretera (Passeig de Vilanova) es va disposar una vil·la romana, amb una part productiva parcialment excavada fa vint anys i la casa del propietari. Precisament, la tesi que ara es vol corroborar és si aquesta casa més noble, que pertanyeria al propietari, està a sota de l’ermita. En altres estudis, s’ha donat la circumstància que el nou espai rellevant i simbòlic (com seria l’ermita del Vinyet) s’erigia sobre l’antiga ubicació que ja exercia aquesta preponderància (una vil·la romana principal).
Prospecció amb georadar
La prospecció amb georadar al Vinyet es realitzarà cobrint la superfície a estudiar amb seccions simples separades 0,2 metres entre elles, amb una resolució en el sentit de lectura de 3 centímetres. Amb això es crearà un model tridimensional del subsòl fins a una profunditat estimada d’entre 1,2 m fins a 1,8 m, segons el context geoarqueològic local (contingut en argiles i humitat).
El funcionament del georadar consisteix en l'emissió de polsos electromagnètics de freqüència i durada conegudes vers el subsòl a través d'una antena. Aquest model del subsòl permet generar visualitzacions alternatives i identificar elements constructius o variacions de composició. Partint d’aquests formats, es generaran esquemes d’interpretació de les dades en format vectorial. Aquestes visualitzacions generen mapes de diferents profunditats i s’hi poden reconèixer estructures arqueològiques de diferents tipus. Els resultats de la prospecció es mostren en tres formats: seqüència de talls horitzontals, diagrama acumulatiu d’estructures detectades (vectorial) i esquema d’interpretació simplificat (vectorial).
Un dels factors clau en l'aplicació d'aquesta tècnica és la resolució: com més dades s’obtenen (més lectures per metre quadrat), més detallat serà el model del subsòl. Un segon factor important és la geologia local o els materials allotjats al subsòl (restes constructives, cavitats, abocaments de runes, etc..). El tipus de materials del subsòl condicionen la penetració del georadar, de manera que la profunditat que es pot assolir varia segons l'indret on es realitza la prospecció.
