Femifilms Sitges porta al Cinema Prado una setmana de cinema en clau femenina

El Festival Femifilms Sitges torna a la vila amb una nova edició i que mostrarà el millor cinema sobre igualtat de gènere actual entre el 10 i el 18 de desembre al Cinema Prado de Sitges.El certamen, que s'ha consolidat com una mostra de cinema en clau femenina i feminista, programarà una selecció de llargmetratges recents dirigits per dones o centrats en històries de dones.

Una programació que travessa violències, educació i resistències

L'edició d'enguany posa el focus en històries de violència i resistència, d'educació i emancipació, i en retrats femenins potents que dialoguen amb la realitat social actual. La programació al Cinema Prado quedarà estructurada de la manera següent:

Dimecres 10 de desembre

• 18.00 h – La Fúria (VE) de Gemma Blasco
   

Divendres 12 de desembre

• 18.00 h – Ruido (VE) d'Ingride Santos, amb presentació del productor Toni Carrizosa
   

• 20.00 h – La canción de Sima (VOSE) de Roya Sadat, amb presentació de la productora Marta Figueras
   

Dilluns 15 de desembre

• 18.00 h – La primera escuela (VE) d'Éric Besnard
   

• 20.30 h – Diamanti (VOSE) de Ferzan Özpetek
   

Dimarts 16 de desembre

• 18.00 h – La primera escuela (VOSE) d'Éric Besnard
   

Dimecres 17 de desembre

• 17.30 h – Diamanti (VE) de Ferzan Özpetek
   

Dijous 18 de desembre

• 18.00 h – La Fúria (VE) de Gemma Blasco
   

Les pel·lícules

La Fúria, òpera prima de ficció de la directora barcelonina Gemma Blasco (Barcelona, 1993), és una tragèdia contemporània sobre la violència sexual i les seves seqüeles físiques i emocionals. La pel·lícula segueix l'Àlex, una jove actriu violada durant una festa de Cap d'Any que no aconsegueix identificar el seu agressor. Mentre intenta refer la seva vida i interpreta Medea sobre l'escenari, el film explora la ràbia, la vergonya i el procés de reapropiació del propi cos, amb unes interpretacions molt celebrades d'Ángela Cervantes i Álex Monner. 

Ruido, debut en el llargmetratge de Ingride Santos, retrata la vida de la Lati, una adolescent afrodescendent que viu a Barcelona i troba en el rap i les batalles de freestyle una manera de canalitzar el dol per la mort del seu pare i d'afirmar la seva identitat. La pel·lícula aborda el desarrelament, el xoc generacional i el racisme quotidià des del cor de l'escena de música urbana, i continua la trajectòria de Santos, nominada al Goya amb el curt Beef.

Amb La canción de Sima, la reconeguda directora afganesa Roya Sadat –una de les veus més influents del seu país en la defensa dels drets de les dones– construeix un relat que abasta dècades de la història recent d'Afganistan. El film explica la relació entre dues amigues d'infantesa, la Suraya, comunista i de família acomodada, i la Sima, musulmana practicant i d'origen humil, que veuen com l'esclat de la guerra i la deriva política les situen en bàndols oposats. La pel·lícula esdevé un testimoni de la resistència de les dones afganeses davant la repressió i la pèrdua de llibertats. 

La primera escuela (Louise Violet), del director francès Éric Besnard, està ambientada a la França rural de 1889 i segueix una mestra enviada a un poble on ha de posar en marxa l'educació obligatòria i gratuïta en un context de resistència i desconfianca per part de la comunitat. Protagonitzada per Alexandra Lamy i Grégory Gadebois, la cinta és un homenatge a la vocació docent i al paper transformador de l'escola –especialment per a les nenes– en societats marcades per la desigualtat. 

Finalment, Diamanti, l'última pel·lícula del cineasta italo-turc Ferzan Özpetek, proposa un relat coral situat a la Roma dels anys setanta al voltant d'un taller de sastreria i el rodatge d'una pel·lícula. El film, escrit pel mateix Özpetek i Gianni Romoli, reuneix un repartiment femení destacat –amb actrius com Luisa Ranieri i Jasmine Trinca– i desplega el seu univers habitual: emocions desbordades, relacions complexes i una estètica molt cuidada.

Un festival arrelat a Sitges i al Casino Prado

Femifilms va nèixer en el marc del Festival Dona – Art en Femení i del Casino Prado Suburense, entitat cultural fundada el 1877 que acull el Cinema Prado i que és un dels motors de la vida cultural sitgetana. El Cinema Prado, situat a tocar de l'estació, s'ha consolidat com la sala de referència de la vila per a estrenes comercials i cinema independent, i és també una de les seus històriques del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. 

Després de tres edicions dedicades sobretot al curtmetratge, aquesta nova etapa de Femifilms aposta per donar espai també al llargmetratge d'autor, mantenint intacta la seva vocació: "una mostra de cinema en clau femenina i feminista que pretén destacar el paper del gènere femení, davant i darrere de les càmeres", com recullen els seus organitzadors. 

Entrades i informació pràctica

Les projeccions del Festival Femifilms Sitges tindran lloc al Cinema Prado (Carrer de Francesc Gumà, 6, Sitges). Les entrades es podran adquirir a la taquilla del Cinema Prado i a través del web www.cinemaprado.es

El Festival Femifilms està impulsast pel Casino Prado Suburense i Scanner Fm a la qual s'afegeix aquest any la Cooperativa Cinema 4 You encarregada de la programació cinematogràfica i la Secció Cineclub Sitges del Casino Prado.