El poble de Garraf ja té la llamborda pel deportat Jaime Sánchez González

Sitges ha completat l’homenatge als 11 deportats als camps de concentració nazis amb la col·locació de la llamborda de la memòria (Stolpersteine) de Jaime Sánchez González, aquest migdia a la plaça del Baró de Güell del poble de Garraf. Aquestes peces artístiques se situen davant de l’últim domicili conegut del deportat o bé en algun lloc significatiu del municipi (com és el cas de Garraf) si es desconeix el domicili o aquest ja no existeix.

Jaime Sánchez va néixer el 1907 a Sitges, va ser deportat al camp de Mauthausen l’any 1941 i el 8 de maig del 1942 hi va morir. L’onzè deportat és Manuel Calventós Sánchez, a qui es posarà la llamborda a Badalona perquè és el seu últim domicili conegut a Catalunya.

L’Alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell Abella, i el regidor de Cultura, Albert Oliver-Rodés Sen, han presidit l’homenatge. L’Alcaldessa ha manifestat que “tenim un deure de gratitud i d’homenatge cap a les persones que van deixar la seva vida lluitant contra el feixisme i per les llibertats”. 

Les deu primeres llambordes commemoratives es van instal·lar el passat 4 d’octubre a sis emplaçaments diferents de la vila: 

• Passeig de Vilanova, 27. (Llamborda per a Enric Miralles Rodés)
• Carrer de Joaquim Espalter, 27. (Llamborda per a Joan Abella Bel)
• Passeig de Vilafranca, 9. (Llamborda per a Jaume Daví Lluna)
• Carrer de Sant Francesc, 52-54. (Llamborda per a Tomás Iglesias Iglesias)
• Carrer de la Carreta, 25. (Llamborda per a Sebastià Arnan Domingo)
• Ermita de Sant Sebastià, Avinguda dels Balmins. (Llambordes per a José Egea García, José Antonio Egea Pujante, Manuel García Crespo i José López Martínez)

La instal·lació d’aquestes llambordes (Stolpersteine) és una iniciativa que forma part del projecte europeu impulsat per l’artista alemany Gunter Demnig, creador d’aquestes llambordes que converteixen els carrers en espais de memòria viva i retornen simbòlicament les víctimes als seus llocs d’origen.

L’Ajuntament de Sitges, a través de la Regidoria de Cultura, organitza aquest homenatge amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya,  i la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i l’Amical de Buchenwald, amb l’objectiu de dignificar la memòria de les víctimes i reconnectar amb les seves famílies i descendents.