125 anys, 90 anys, 50 anys. Tres commemoracions castelleres a Sitges

PER SANTI TERRAZA

Que el 2025 –any que la Jove de Sitges ha assolit una esplèndida temporada amb onze castells de 8, inclosos els primers 3de8 de la seva trajectòria– s’hagin commemorat tres cites rellevants de la història dels castells a Sitges és poesia pura. En l’exercici amb més castells de 8 sitgetans feia 125 anys de la fotografia castellera més antiga de Sitges, que al mateix temps és la primera actuació de tot Catalunya en què hi ha més d’una imatge d’autors diferents. També en feia 90 del primer castell de 8 alçat a Sitges (Colla Nova de Valls, 1935) i 50 del primer descarregat (Colla Vella dels Xiquets de Valls, 1975).

125 anys. La Sortida d’Ofici de la Festa Major del 1900 ha passat aquest darrer 2025 a la història gràfica dels castells. Hi va actuar la Colla Vella i es tractava, segons la documentació coneguda, de la tercera vegada que es feien castells a Sitges (les dues anteriors havien estat el 1884 i 1888). No hi ha constància de les construccions alçades, llevat del pilar de salutació al pas dels balls populars des del Baluard fins la plaça de l’Ajuntament, en què els castellers vallencs van fer un pilar de 5 aixecat per sota.

La primera imatge d’aquesta construcció va aparèixer el 2014, quan el col·leccionista i casteller vallenc Xavier Cabré va trobar una foto en un web francès de venda d’imatges antigues. S’hi veu el pilar de 5 de la Vella (aleshores no se sabia si era convencional o per sota) amb els cercolets i la Moixiganga arribant al tram final de la Sortida d’Ofici. La foto és de Teòsfor Monfort i durant més de 10 anys ha restat com l’única d’aquella diada.

Però la primavera passada, la història es va completar i per partida doble. En primer lloc, amb la publicació per part de l’Arxiu Digital de Sitges de 91 fotografies fetes a Sitges del Fons Joaquim Dalmau i Capestany, datades entre 1898 i 1904, que havien estat cedides a l’Arxiu Històric. Una d’aquestes fotografies correspon a uns instants abans de la coneguda deu anys enrere i té un plànol més obert de la plaça de l’Ajuntament. S’hi veu el pilar de 5 alçat i la Moixiganga sortint del carreró del Baluard. El lloc d’on està feta és diferent de l’anterior, ja que en aquesta el fotògraf era a Can Quildu, a la mateixa plaça de l’Ajuntament, mentre que en la primera apareguda estava situat a Can Isidru Pañella, al número 2 del carrer Major. La dualitat gràfica convertia el pilar de 5 de la Vella en la construcció castellera més antiga amb dues fotos d’autors diferents.

Les descobertes, però, no acabaven aquí. Només una setmana després de la publicació del Fons Joaquim Dalmau i Capestany, el col·leccionista sitgetà Sebas Giménez va revelar la recent compra d’una altra imatge, diferent, del mateix moment. És posterior a les altres dues i hauria estat feta per Teòsfor Monfort, com l’apareguda el 2014. Els cercolets i la Moixiganga ja han finalitzat el seu recorregut i apareixen d’esquenes a Can Quildu, mentre que el pilar de la Vella ara és de 4: el qui en les altres dues era el terç ara és el segon i això explica que era un espadat de 5 aixecat per sota i que ara s’està descarregant.

La foto porta una dedicatòria a les germanes Sara i Elvira Carbonell (nebodes de l’artista Joaquim Sunyer) i que previsiblement és del Dr. Bartomeu Robert, que l’any abans havia estat alcalde de Barcelona. En aquella Festa Major del 1900, el seu germà Francesc era el pendonista i ell l’acompanyava com a cordonista.

Amb aquesta foto es completa la sèrie de tres imatges d’un mateix. Entre les tres fotos, a càrrec de dos autors diferents, transcorre no més d’un minut i mig i escriuen un capítol rellevant en la història gràfica dels castells.

90 anys. A la Festa Major del 1900, els castells havien iniciat un procés de reculada generalitzat degut a diversos factors d’ordre cultural i socioeconòmic. Tan greu va ser aquest retrocés que, fins i tot, es va témer per la seva desaparició en la segona dècada del nou segle. Però a finals dels anys vint es produeix un ressorgiment (conegut en termes castellers com la Renaixença), que va permetre la recuperació de construccions perdudes i el retorn a les places dels castells de 8. Entre 1932 i l’esclat de la Guerra Civil, es van alçar 23 castells de 8, un dels quals va ser a Sitges.

Va ser a la Festa Major de 1935 i la colla que el va fer era la més potent de l’època: la Colla Nova (avui Colla Joves Xiquets de Valls). La Nova va actuar per Festa Major amb diferents actuacions. Hi ha una imatge d’un 4de7 que va fer al Cap de la Vila, però la principal gesta va ser per la Sortida d’Ofici: un 4de8 que va quedar carregat.

Era el primer castell de 8 alçat a Sitges, si més no del que se’n tingués documentació, ja que de les primeres actuacions, a finals del segle XIX, no hi ha resultats. Però el fet que només quedés carregat, en una època en què la Nova dominava el 4de8, el va deixar en un segon plànol en la història moderna dels castells.

50 anys. Feia quatre anys que els Castellers de Sitges, amb la seva camisa de color blau, s’havien estrenat i havien convertit la vila en la setena població catalana amb colla pròpia (després de Valls, el Vendrell, Tarragona, Vilafranca, l’Arboç i Barcelona). La seva progressió, a més, havia estat meteòrica, sorprenent positivament amb castells de la gamma mitjana i alta de 7. El 1975 es van disposar a organitzar una diada, el 2 d’octubre, amb algunes de les millors colles del moment. Van triar com a espai la Ribera, al costat del monument del Greco, i van convocar un cartell de luxe amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, els Castellers de Barcelona, els Castellers d’Altafulla, els Nois de la Torre, els Castellers de la Roca i la Colla de Mar de Vilanova.

El castell més destacat de la jornada va ser el 4de8 que va descarregar la Vella. En aquells moments, el carro gros era un castell car de veure. En tota la temporada 1975 se’n van descarregar només 12 per part de totes les colles. I el de Sitges no va resultar, a més, fàcil d’encarar per als de la camisa rosada. El 20 de setembre, només dotze dies abans de la diada, va traspassar Joan Pena Gavaldà, Xamalí, un dels castellers més emblemàtics de la colla i habitual al pis de segons de totes les construccions.

En aquells moments –en què els castells eren carregats de pes– substituir un segon no era una tasca fàcil, però la Vella va fer tot el possible per portar el castell de 8 a Sitges. D’una banda, pel caràcter de la diada (hi actuaven vuit colles) i d’una altra, en senyal d’agraïment a la colla sitgetana, que hi va enviar una significativa representació al funeral del Xamalí a Valls. Els dirigents de la històrica colla van prendre bona nota del gest i van correspondre portant un castell del màxim nivell a Sitges. Va ser el primer descarregat a la vila, del qual se’n té constància.

Per veure’n el segon 4de8 completat a Sitges caldria esperar divuit anys, durant la primera edició de la Diada de la Colla de la recentment estrenada Jove de Sitges, en què els Minyons de Terrassa hi van portar també el carro gros.