Exposició 'Ramon Sanvisens, el color com a llenguatge'

L’exposició proposa un recorregut per la trajectòria artística de Ramon Sanvisens (1917-1987), des dels primers anys de formació fins a la consolidació d’un llenguatge pictòric profundament personal. Al costat del paisatge, l’autoretrat ocupa un lloc essencial en la seva obra i compleix diverses funcions: observació, memòria i experimentació. Sanvisens el va utilitzar sovint com un camp de proves per assajar nous recursos plàstics, i aquesta continuïtat permet seguir, gairebé dècada a dècada, l’evolució de la seva manera de pintar.

Els inicis estan marcats per l’aprenentatge de l’ofici, la formació acadèmica i l’admiració per mestres com Joaquim Mir i Francesc Gimeno. A partir dels anys cinquanta, els viatges per Europa van ampliar decisivament els seus referents. El contacte amb l’obra de Rembrandt, Van Gogh, Cézanne, Gauguin o Matisse va contribuir a una transformació progressiva de la seva pintura.

Aquest procés es desplega en diverses etapes. Els anys de formació i acadèmia consoliden el dibuix, la composició i el domini tècnic. L’obertura a l’art europeu amplia els seus referents i accelera la recerca d’un llenguatge propi. A partir de mitjan anys seixanta, la primera època fauve representa la maduresa del pintor: el motiu deixa progressivament de ser una finalitat per convertir-se en el punt de partida d’una pintura més lliure, construïda a través del color. En la segona època fauve, ja en els darrers anys de la seva vida, aquesta llibertat cromàtica es manté mentre la seva pintura esdevé progressivament més essencial.

El domini de l’ofici i l’estudi constant van desembocar així en una pintura cada vegada més personal, definida per la intensitat del color, la força de la pinzellada i una concepció cada cop més lliure de la pintura. El seu mestratge i la seva manera d’entendre la pintura van exercir una influència notable en diverses generacions de deixebles i seguidors.