La Moixiganga de Sitges respecte de la resta de moixigangues catalanes i muixerangues valencianes

Per Noemí Sans Sáez

Si ens pregunten què és la moixiganga, la definirem com la representació al·legòrica de la passió i mort de Jesucrist mitjançant quadres plàstics o misteris. Algú ens podria dir també que la moixiganga està relacionada amb el ball de valencians o muixeranga valenciana i els castells catalans. S’ha de projectar una imatge diacrònica d’aquests elements per veure com aquells primers balls de la muixeranga contenen els moviments d’atxes o ciris de costat a costat en una única filera i al so de la dolçaina i tabal per després construir una figura dedicada a la Mare de Déu. Construccions que s’enlairen, en què els integrants s’agafen entre ells i formen la base al ritme de la música, per acabar uns xiquets aixecant els bracets i després desmuntar la figura.

Són aquestes muixerangues les que van arribar a Catalunya conegudes com a ball de valencians i van evolucionar en l’alçada de les seves construccions deixant de banda la dansa fins que el procés de recristianització del segle XVIII va posar ordre. És a dir, va recuperar el vessant religiós de l’element, reforçant els ciris, barrets, balls i misteris que representaven la passió i mort de Jesucrist, i van sorgir les moixigangues. Mentrestant, els balls de valencians continuaven el seu camí perfeccionant les tècniques per aixecar complexes construccions i creant-se, en moltes localitats, la suficient rivalitat en alçada, característica que donà lloc als coneguts castells.

Si hem fet aquest exercici visual de projecció de la imatge de les muixerangues, balls de valencians, moixigangues i castells i ara ens centrem en la moixiganga, de ben segur que haurem visualitzat la Moixiganga de Sitges i és que, al meu parer, és l’estampa de les moixigangues catalanes. Ho és per la seva elegància, rigorositat i solemnitat, per la particulariat de la seva escenificació, naturalitat i humilitat.

La Moixiganga de Sitges, única

Què té la Moixiganga de Sitges que les altres no tenen? S’assemblen? Les seves característiques han pogut influenciar les altres moixigangues? No ben bé. La Moixiganga de Sitges és única. Veiem per què.

La majoria de les representacions moixigangueres s’inicien amb una introducció musical en forma de crida als balladors i al públic per tal d’agafar posicions i transformar l’atenció en silenci, però no hi ha cap altra moixiganga, ni antecedent seu, que en aquesta introducció presenti els seus personatges. A Sitges ho fan amb estil: els seus 15 balladors (10 candelers, costers, alts i baixos, 4 bastaixos i el Crist), saluden acompanyats de les corresponents aletes musicals, símbol clar d’antecedent casteller. És, sens dubte, la moixiganga que plasma els seus misteris amb menys balladors. Això els permet crear una figura plàstica neta on cadascun d’ells té una posició concreta. Ja sigui en processó o bé en actuació a plaça els misteris de la Moixiganga de Sitges són nítids i rigorosos, sense ajudants, cirerers, acompanyants... Sols. Els 15, la música i l’admiració.

A Sitges són els únics que diferencien el vestuari dels bastaixos, els homes que carreguen el pes del misteri, donant importància a aquests personatges i fent sobresortir la figura central per sobre d’ells. Vesteixen camisa de color carmesí, cromatisme característic en la majoria de moixigangues i present en molts altres balls tradicionals. El carmesí de les gramalles que portaven els antics consellers, el carmesí dels domassos. També té una funció concreta el Crist, que du una mena de casquet al cap, decorat amb  cintes de colors però amb la forma dels bonets de les muixerangues valencianes. Aquest tipus de barret rodó en el Crist no el comparteixen la resta de moixigangues catalanes, que ofereixen gran varietat de detalls per als Cristos, des de corones de flors, barrets d’un altre color... 

Llegeix l'article sencer al número 55 de la revista La Xermada.