Anna Barrachina: "El teatre és una eina de transformació molt potent"

Anna Barrachina: "El teatre és una eina de transformació molt potent"

En aquesta primera sèrie d’entrevistes parlem amb l'Actriu Anna Barrachina, una de les personalitats més reconegudes del panorama televisiu català. Durant la seva dilatada trajectòria com a actriu l’hem vist interpretant papers molt diferents, tant en pel·lícules, sèries o damunt els escenaris. Els més grans la recorden pel seu paper d’Estrellita a La Cubana, i els més joves segurament per ser la mare del Marc i el Pau de l’exitosa sèrie Merlí.

El 2017, després de més de trenta anys dedicant-se al món de la interpretació, Barrachina va decidir vehicular les seves passions i dirigir grups de teatre inclusiu a diferents poblacions, l’última a la seva vila natal: Sitges.   

Entrevista Anna Barrachina

 

D’on i quan va sorgir la idea de muntar un grup de teatre d’aquestes característiques?

Tot va sorgir arran de treballar amb la coreografa Vero Cendaya a l’espectacle Homes, de la directora Carol López. La Vero feia 7 anys que estava a Juneda Incursió, un projecte que es duia a terme a Juneda, un poblet petit de Lleida. Aquest projecte va ser impulsar per Ramon Giner, que juntament amb la Vero Cendoya i la Marta Pérez, de T de Teatre, van començar a impartir uns tallers i cursos i van crear una obra de teatre interpretada per persones amb diversitat funcional i també per gent gran. Després d’haver estat a Juneda Incursió tenia molt clar que volia portar i replicar aquest projecte a Sitges, i des de Benestar Social de seguida s’hi van bolcar molt.  

Amb aquest projecte t’has estrenat com a directora teatral. És una professió que t’havies plantejat mai?

Treballar com a directora teatral és quelcom que sempre m’ha seduït moltíssim; m’encanta, després de 34 anys d’experiència puc afirmar que és el que més m’agrada del món. A partir de crear un espectacle i dirigir-lo he après moltíssim, i la direcció és una feina que fa anys que tinc clar que m’agrada.

Farà cosa d’un mes vau estrenar l’obra Romeu i Julieta damunt l’escenari del Prado. Estàs satisfeta amb el resultat de l’obra i l’acollida per part del públic?

L’estrena de Romeu i Julieta ha sigut molt problemàtica a causa de la Covid. Els assajos es van haver d’aturar, ja que només es permetia assajar en grups de 4 i no ens podíem ajuntar tots damunt l’escenari. A tot això suma-li el fet de fer teatre amb mascareta; ha estat realment complicat treballar cos, veu i text amb aquestes condicions. Tot i això, i gràcies a l’esforç de l’equip de direcció i de tots els participants, al final vam poder tirar-ho endavant i estem molt contentes amb el resultat i amb l’acollida per part dels assistents.

Què aporta a les vides dels participants fer teatre amb persones amb capacitats diferents?

Pels participants, el teatre és una eina artística de transformació molt potent, a tots els nivells: cos, imaginari, autoestima, esforç... El que fem a Incursió té una part molt important de transformació a través de l’art. No és només una oportunitat perquè les persones puguin fer d’actors i actrius damunt un escenari, sinó una oportunitat de tenir autoestima, amor cap a un mateix i cap al nostre cos; de veure que pots estar integrat a la societat fent el que t’agrada, o inclús d’adonar-te, fent teatre, que et vols dedicar a alguna altra professió. A través del teatre pots desbloquejar moltes coses dins teu.  

Quin aprenentatge t'endús d’aquests cinc anys?

D’aquests cinc anys m’enduc – i espero endur-me durant molts anys més – el que significa poder ajudar, treballar, compartir i aprendre de les persones amb diversitat funcional. D’ells he après molt; hem construït una relació on no hi ha condescendència, no hi ha paternalismes, ens tractem com a professionals. És meravellós tot el que poden donar. M’enduc una manera d’omplir-me el cor a través de la meva feina; poder fer això crec que no té preu i que és el millor que em podria haver passat mai.

Per acabar, ha sabut el teatre recollir prou bé el que és la realitat social?

Sí, perquè a través del teatre podem reflectir a la societat què significa integrar realment les persones amb diversitat funcional, però de veritat, fent incursió social. Crec que això és molt poderós.